EL PAGÈS A PALOL

Davant els continus atacs que pateix la nostra agricultura, em pregunto: pot existir el mitjà rural sense agricultura? Davant l’evidència dels beneficis de l’activitat agroramadera per a la supervivència dels nostres pobles, sistemàticament em responc que no. I és que més enllà d’assegurar-nos els aliments, els nostres agricultors tenen cura de l’entorn i fixen la població en territoris que d’altra manera tindrien un futur complicat. No hi ha dubte que sense els recursos i la mà d’obra del camp els nostres joves multiplicarien el seu èxode a les grans ciutats i es perdria bona part del patrimoni natural i històric. Caldrà fer tot el possible perquè els pocs que vulguin seguir sent agricultors no hagin de sofrir les actuals angoixes econòmiques. Seguirem oposant-nos a les subvencions? Seguirem demanant productes de països tercers perquè són més barats? L’aparició de les grans ciutats i la urbanització de bona part del territori han fet que la pagesia es transformés. Actualment a Palol de Revardit hi ha una agricultura periurbana i, amb l’especialització del monocultiu, l’elaboració final de moltes produccions s’ha traspassat a les cooperatives. Molts pagesos, a la recerca de donar un valor afegit al producte, han decidit recuperar la manera de fer dels avantpassats.La professió de pagès és indeslligable de la geografia que l’envolta, del clima, de la naturalesa i del tracte amb éssers vius, amb plantes i animals. És fruit de les experiències i dels coneixements acumulats al llarg de generacions respecte del que la natura pot produir i del que reclamen els homes per alimentar-se. La supervivència depèn de la relació amb l’entorn. Els pagesos tenen com a llegat els camps i la masia de les generacions que els han precedit i quan exploten la terra saben que se n’aprofitaran els néts. I és que Palol s’ha transformat en una gran poble i l’asfalt ha arribat a molts racons. Així, el sòl agrícola és actualment de reserva i existeix segons les necessitats del poble. L’agricultura palonenca és, en definitiva, de proximitat, perquè els pagesos venen als habitants de la gran urbs. És també una agricultura periurbana. La urbanització d’àmplies superfícies ha expulsat de moltes zones els pagesos, que aprofiten el coneixement dels gustos del mercat proper que han d’atendre. Una altra conseqüència de la urbanització de la societat és que l’alimentació s’ha convertit en un fet abstracte. El consumidor no acostuma a qüestionar-se l’origen del producte, si és d’un camp proper o d’un país llunyà, qui l’ha conreat o les tècniques que s’han utilitzat. En resum, l’alimentació s’ha mercantilitzat i s’ha convertit en un producte d’intercanvi impersonal.Com denota el volum de la construcció de moltes masies, antany a les cases de pagès hi vivia molta gent: l’amo, l’hereu, els altres germans cabalers, la família extensa, mossos i pastors. Eren centres de producció, on es feia el vi, es molia la farina o es produïa oli. A més, s’engreixava el porc i s’elaboraven embotits i formatges. Mentre que en algunes masies es feien bótes de vi, en d’altres es cosien espardenyes i sàrries per carregar els animals. El pagès no tan sols ocupa i gestiona un territori i produeix aliments, sinó que també com a agricultor ha de preservar el medi, mantenir el paisatge i conservar la biodiversitat. En els moments de crisi i d’escassetat, torna a tenir importància la producció d’aliments. La societat demana poder menjar productes de qualitat i saludables. Es tracta d’assegurar la sobirania alimentària del país en el sentit de ser capaç de decidir quin tipus d’alimentació es vol, tenint en compte les tradicions, el tipus de cultiu, la manera de fer i de pensar. En definitiva, la geografia, el clima, la cultura i les tradicions marquen les pautes de l’alimentació.Actualment, la major part de l’agricultura a Palol és integrada. Aquest tipus d’agricultura, que utilitza el símbol de la marieta i redueix al mínim l’ús de productes químics, es fa servir sobretot en les produccions hortofructícoles. És el que es podria considerar una agricultura ‘responsable’, ja que segueix els protocols de les bones pràctiques agrícoles, és a dir, l’‘ús i costum de bon pagès’. L’agricultura no hauria de ser la fabricació de proteïnes al mínim cost possible, sinó la producció d’uns aliments sans que alhora són transmissors de la cultura dels avantpassats. Per tant, no tan sols s’ha de valorar com un model de producció econòmic, sinó també social. A la societat del segle XXI, al món rural conviuen grups socials que treballen en l’oci, el turisme i les indústries artesanes, i els pagesos, que són minoria. Els que passegen, a peu o en bicicleta, i van a recollir bolets, espàrrecs o caragols tenen una visió diferent sobre l’espai rural, amb història i cultura pròpies. S’ha de trobar l’harmonia entre els que pretenen inventar una nova natura i un món que arrossega segles d’història.Els pagesos tenen els coneixements que els ha donat la gestió del medi de producció, la terra, i l’experiència acumulada, amb èxits i fracassos, al llarg de generacions.No es tracta de veure els pagesos des d’un punt de vista folklòric. Són homes i dones que produeixen aliments en un territori en evolució i que al llarg del temps han acumulat uns sabers que es podrien perdre i que no haurien de reduir-se a l’àmbit del museu. S’ha de potenciar l’agricultura amb denominació d’origen i distintiu de qualitat, diferenciada, que no vol que la nova cultura alimentària sigui la que marquin les grans cadenes de distribució homogeneïtzadores arreu del planeta. Així, es dóna valor a uns productes, pròxims a la natura i al territori, i a un grup social, el dels pagesos, que es resisteix a perdre la identitat.

Miquel Martinez

Regidor de cultura de Palol de Revardit