Us explicaré una breu història de la meva incursió de 1,5 mesos a Madrid, font de la meva feina. Ja sabem que "Madrit" té la culpa de totes les coses dolentes que patim els catalans. Per això abans d'aterrar a Barajas vaig comprovar l'estat de les pintures Siux al meu rostre, tot manifestant la meva condició ètnica palonenca.
Crec que vaig passar desapercebut. Tot caminant per las Rozas, ningú es va adonar de la meva singularitat ètnica palonenca i menys al ser ros. Només quan vaig demanar un "tallado" a un bar, la cambrera em va somriure amb picardia i em va fer l'ullet. Ara que ho penso, li hauria d'haver demanat un biquini, a veure què hagués passat.
Després de varis dies mig envoltat de cowboys madrilenys, vaig començar a notar el seu recel/admiració una cosa molt diferent que es difícil explicar cap a la meva persona i la dels companys catalans. Som diferents i molt, ells ho saben i nosaltres en som conciens. Nosaltres som clars, transparents, sociables i legals mentre els cowboys son xulescos, prepotents, envejosos i poc sociables. Com a bon català i palonenc crec que mel's vaig posar a la butxaca, saben tant ells com jo que tot era una mascara de cartró del Tiboli i que perdia el primer que li caigués. A mi no em va caure i a copia dels dies els cercles van anar essent mes tancats i reduïts fins que al cercle dels catalans vam quedar valencians i sevillanos.
No eren festes a Madrid, però es podia veure la perversitat madrilenya en tot el seu esplendor: quina movida hi ha a Madrid!!! A totes hores i a tot arreu, pots veure la fauna complerta al carrer. Molt millor que l'arca de Noé. A la zona de bars hi havia gent de totes les ètnies i amb tots els trets diferencials possibles. El barri de Huertas era ja el súmmum del tret diferencial. A veure si Zerolo s'anima a fer l'Estatut de Huertas, nacionalitat històrica.
Al carrer ningú es fixava en quin idioma parlaves, ni si els teus cognoms son xarnegos o de la ceba. Ni cebes, ni pastanagues. Els amics cowboys del curs de formació, inclús parlaven una mica de català, per tal de mostrar-se propers. És que son molt intel·ligents!!! Es nota que tots tenen carreres i la meitat són funcionaris de nivell no sé què.
Els menús dels restaurants turístics estaven escrits en anglès. I plens de turistes!!!
Divendres a la nit vaig tornar a casa. Ho vaig notar quan, després de passar per Lleida, al tren van dir: "Propera parada... Next stop... Próxima parada..." En aquest ordre. Llavors vaig pensar: "Welcome to the tribu".
Vaig tornar viu a Palol de la meva expedició madrilenya. És una experiència que recomano a tothom. Viatjar al centre cura moltes coses i en potencia moltes altres; el nacionalisme.
Crec que vaig passar desapercebut. Tot caminant per las Rozas, ningú es va adonar de la meva singularitat ètnica palonenca i menys al ser ros. Només quan vaig demanar un "tallado" a un bar, la cambrera em va somriure amb picardia i em va fer l'ullet. Ara que ho penso, li hauria d'haver demanat un biquini, a veure què hagués passat.
Després de varis dies mig envoltat de cowboys madrilenys, vaig començar a notar el seu recel/admiració una cosa molt diferent que es difícil explicar cap a la meva persona i la dels companys catalans. Som diferents i molt, ells ho saben i nosaltres en som conciens. Nosaltres som clars, transparents, sociables i legals mentre els cowboys son xulescos, prepotents, envejosos i poc sociables. Com a bon català i palonenc crec que mel's vaig posar a la butxaca, saben tant ells com jo que tot era una mascara de cartró del Tiboli i que perdia el primer que li caigués. A mi no em va caure i a copia dels dies els cercles van anar essent mes tancats i reduïts fins que al cercle dels catalans vam quedar valencians i sevillanos.
No eren festes a Madrid, però es podia veure la perversitat madrilenya en tot el seu esplendor: quina movida hi ha a Madrid!!! A totes hores i a tot arreu, pots veure la fauna complerta al carrer. Molt millor que l'arca de Noé. A la zona de bars hi havia gent de totes les ètnies i amb tots els trets diferencials possibles. El barri de Huertas era ja el súmmum del tret diferencial. A veure si Zerolo s'anima a fer l'Estatut de Huertas, nacionalitat històrica.
Al carrer ningú es fixava en quin idioma parlaves, ni si els teus cognoms son xarnegos o de la ceba. Ni cebes, ni pastanagues. Els amics cowboys del curs de formació, inclús parlaven una mica de català, per tal de mostrar-se propers. És que son molt intel·ligents!!! Es nota que tots tenen carreres i la meitat són funcionaris de nivell no sé què.
Els menús dels restaurants turístics estaven escrits en anglès. I plens de turistes!!!
Divendres a la nit vaig tornar a casa. Ho vaig notar quan, després de passar per Lleida, al tren van dir: "Propera parada... Next stop... Próxima parada..." En aquest ordre. Llavors vaig pensar: "Welcome to the tribu".
Vaig tornar viu a Palol de la meva expedició madrilenya. És una experiència que recomano a tothom. Viatjar al centre cura moltes coses i en potencia moltes altres; el nacionalisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario