ELS NOUVINGUTS A PALOL

Palol de Revardit és un municipi encantador, amb les seves avantatges i inconvenients com la resta de municipis de Catalunya. Actualment té una població d´uns 480 habitants, havent-se produït un augment anual d'uns 50 habitants els últims anys.

Aquest ritme de creixement ha comportat que ara els nouvinguts de Palol representem només el 25% de la població total.

La majoria dels nouvinguts portem l'etiqueta que està de moda: verds ecologistes i sostenibles. Vivim en cases unifamiliars amb jardí, piscina i força gespa; disposem, com a mínim, de 2 vehicles (normalment un és un tot terreny que consumeix i contamina més) i, per tal de mantenir les aparences (o pot ser per fer callar les seves consciències?) 4 o 5 bicicletes als seus garatges…..

Veient totes aquestes contradiccions els palonencs de tota la vida es queden bocabadats i reàcits a la integració. La veritat s’ha de dir que s’integra al poble el que vol, no el que el deixen.

De la lectura de les notes precedents podem extreure la conclusió que l’argumentació sobre els nouvinguts implica un debat carregat de raons, sentiments i de classificacions complexes. La meva proposta, dins l’àmbit comunicatiu, és el comportament assertiu i empàtic. Entenc per asserció la conducta discursiva “pròpia de les persones madures, que senten un respecte tant per elles mateixes com pels altres i que són capaces de fer-se valdre, de reivindicar el que els pertoca, de demanar el que creuen que s’els deu”, i que ho fan de manera cooperativa i específica, tot escoltant activament els altres per comprendre els seus sentiments i per respectar l’autoestima dels seus interlocutors. Tanmateix, els suggeriments tècnics, inclòs un codi ètic de la comunicació mediàtica, no ho són tot.

I, tanmateix, és obvi que la causa de l’increment poblacional no és privativa de la gent que “ha escollit el nostre poble per viure-hi” ni tampoc és un fenomen espontani o singular a Palol de Revardit. El que crida l’atenció, però, és la mera apel·lació a la “identitat pròpia” com a solució als inconvenients ideològics del ràpid creixement. Jo faig avinents la solució i el problema:

A Palol tenim, i és així, una identitat pròpia i a més com a municipi que afortunadament tenim una barrera natural que és el plà de l’estany i, per tant, doncs aquesta identitat tenim de conservar-la. Es difícil, es problemàtica perquè venint tanta gent, doncs, de sobretot de la ciutat de Girona, doncs, s’ha de fer quelcom… doncs perquè no només la gent anés a casa a dormir sinó perquè en aquestes dates de la Festa Major la gent s’hi quedés.

És el clam “Palol, nosaltres sols”. Aquesta idea solemne i hermètica d’identitat no ha passat desapercebuda, qui critica el fet de “parlar del nostre patrimoni com un senyal d’identitat, com unes arrels que ajuden a arrelar, i valgui la redundància, els nouvinguts al municipi”, alhora que expressa el seu escepticisme sobre l’efecte del coneixement dels monuments en l’acollida de la gent. I afegeixo que “la manera de viure la identitat palonenca és diversa i, sense cap mena de dubte, se li superposen (…) altres identitats: metropolitana, gironina, catalana, espanyola, europea…

En un poble que no para de créixer no és fàcil trobar un punt d’encontre entre aquells que s’arrapen a la nostàlgia vilatana i els que vénen bàsicament  a buscar qualitat de vida. Ens cal anar definint paràmetres de patriotisme ciutadà o cívic, on la implicació en la gestió de la cosa pública en constitueixi l’element central.

Dues idees es desprenen d’aquest passatge i que, ja per concloure, vull remarcar. La primera és la de l’existència de diverses comunitats, una realitat a la que cal apropar-se amb esperit obert i perspicaç, el coneixement mutu i el respecte dels valors de les comunitats com a via de progrés social. La segona moralitat, que els principis democràtics són el millor espai de retrobament cívic i de construcció d’identitats inclusives i igualitàries. Això significa viure i conrear la cultura pública de la convivència, que, “és un àmbit de participació a través del qual s’expressa la nostra pertinença a una comunitat moral d’homes lliures”. En definitiva, la identitat és creació, i no mera adhesió, és l’exercici d’unes responsabilitats cíviques i la coparticipació en les conseqüències, per tal de promoure la dignitat individual, el respecte mutu, l’interès actiu pels altres i el sentiment de pertinença a la comunitat de Palol, com a poble obert.

Ara us he de dir que després de viure a Palol en un periode tant curt com son 5 anys em considero palonenc  i defenso els drets del poble com si portes 50 anys vivint dins la contrada. Entenc els valors de la gent, els comparteixo i els ensenyo a la gent nouvinguda. El meu missatge es, no perdem el que ha costat tants i tants anys de tenir; IDENTITAT.